25 d’oct. 2012

Comentari al nou decret regulador del procediment d'autorització i comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius de titularitat privada

Comentari al nou decret regulador del procediment d'autorització i comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius de titularitat privada: El Diari Oficial del dia 16 d'octubre publica el Decret 122/2012, de 9 d'octubre, del procediment d'autorització i de comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius privats. Com indica en el quart paràgraf del preàmbul, aquest Decret desplega la Llei d'educació la LEC en allò que estableixen l'article 74 i la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei. I ho fa en el marc de la LODE i de les lleis estatals i de Catalunya que, entre altres qüestions, regulen el lliure accés a les activitats de prestació de serveis (derivada d'una directiva europea al respecte) i l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

A banda de les possibilitats de tramitació electrònica que anuncia, la nova regulació presenta dues novetats respecte de la regulació anteriorment vigent, que en síntesi són:
  • La supressió de la necessitat d'autorització per a l'obertura dels centres educatius que no imparteixen ni educació infantil ni cap etapa obligatòria ni ensenyaments que no condueixin a l'obtenció de titulacions o certificacions acadèmiques de validesa a tot l'estat espanyol (articles 17 a 19).
  • La supressió, per als centres que imparteixen ensenyaments que requereixen autorització d'obertura, de l'obligació del tràmit previ d'obtenir l'aprovació administrativa del projecte de centre (articles 6 a 8).
La primera de les novetats, associada a la directiva europea abans esmentada i a la transposició que se n'ha fet a la legislació estatal espanyola, és un desplegament reglamentari directe del que estableix la disposició addicional vint-i-dosena de la LEC. La segona novetat és una mostra de simplificació administrativa (i de supressió de comportaments paternalistes de l'Administració) que no afecta la seguretat jurídica dels titulars de centres ni la garantia que ha d'assegurar l'Administració respecte de les condicions per a l'obtenció de titulacions o la protecció, en el cas de l'educació infantil, dels drets de la infància. Ara comentarem les dues novetats amb una mica més de detall.

Per als centres que en la nova regulació no necessiten autorització per obrir s'estableix un procediment de comunicació prèvia (article 17) com a únic requisit administratiu associat al fet de l'obertura del centre, i es donen quatre mesos a l'Administració educativa (serveis territorials del Departament d'Ensenyament) perquè comprovi l'ajustament a norma de les condicions que, reglamentàriament, exigeix el funcionament del centre. El cessament d'activitats (article 19) d'aquests centres està sotmès a una regulació similar a la que es refereix a la resta de centres, si bé formalment no requereix la revocació de cap autorització, atès que aquesta no s'ha produït en cap acte positiu de l'Administració.

Els centres que continuen requerint autorització d'obertura (que imparteixen educació infantil, educació obligatòria o qualsevol altre ensenyament que generi una titulació o certificació acadèmica vàlida a tot l'estat espanyol), i als quals se'ls ha suprimit l'obligatorietat del tràmit previ d'autorització del projecte de centre, poden disposar, potestativament, d'aquest tràmit (que el nou Decret anomena fase prèvia, articles 6 a 8), en el qual l'Administració educativa verifica que en el projecte de centre es preveuen les condicions d'edificació i instal·lacions que estipula la regulació vigent. L'aprovació del projecte de centre en la fase prèvia vincula l'Administració, a l'hora d'emetre resolució d'autorització d'obertura, per un període de 5 anys.

En tot cas, s'ha d'assenyalar que en el Decret es fa un ús ampli del silenci positiu: totes les tramitacions (la de la fase prèvia [article 8.1], la de l'autorització d'obertura [article 10.2] i la que segueix a la comunicació d'obertura en els centres als quals sigui d'aplicació [article 17.4]) estan regides pel silenci positiu, en els supòsits de no-actuació expressa de l'Administració educativa un cop completats els terminis que en cada cas s'estableixen.

El text literal d'algun article del Decret pot generar dubtes, de fàcil resolució amb criteris lògics. Per exemple, ¿com ha de procedir la titularitat d'un centre privat autoritzat que vulgui afegir, als ensenyaments que imparteix, altres ensenyaments per als quals els centres requeririen només el tràmit de comunicació si no impartís, a la vegada, ensenyaments per als quals sí que ha hagut d'obtenir autorització d'obertura? El dubte es planteja sobre si han de predominar, en aquest supòsit, l'article 11.1.d) i l'article 12 del Decret o bé si preval l'article 17 (tot i que en el punt 1 esmenta només centres que "imparteixin exclusivament ensenyaments..."). En la meva opinió, l'esperit de la regulació abona el predomini de l'article 17 (la comunicació prèvia) i que serà l'Administració, en el tràmit de comprovació establert a l'article 17.4 del Decret, qui haurà de fiscalitzar que no s'incorri en cap dels supòsits inclosos a l'article 16.a) per revocar l'autorització de què ja disposa el centre en relació amb els ensenyaments que la requerien. I, és clar, en cas d'aparèixer algun incompliment sobrevingut dels requisits de l'autorització, caldrà tramitar-ne la revocació amb els advertiments previs que escaiguin en correcte procediment administratiu no sancionador.

Val a dir, en tot cas, i com a comentari final, que la nova regulació era necessària (en termes de compliment de la legislació, per descomptat, però també en termes de dinàmica educativa), que sembla relativament àgil, tot i que en cap cas no suposa un trencament radical de les tradicions consolidades vegeu, per exemple, els articles 9, 11 i 16. Per fi podem afirmar que es publica en aquesta legislatura tot i que ben bé quan ja s'ha acabatuna regulació reglamentària de desplegament de la Llei d'educació (*), que en altres àmbits de la mateixa llei (procediment de planificació de l'oferta educativa, regulació dels concerts i desplegament dels preceptes de la Llei respecte del professorat de l'ensenyament públic, per exemple) tant s'han trobat a faltar.

*) La publicació, a l'inici de la legislatura, del decret regulador de l'ordenació de la formació professional s'ha de considerar culminació d'una elaboració feta en legislatures anteriors i no és, en sentit estricte, un desplegament de la LEC, tot i que s'hagi publicat en termes perfectament compatibles amb el que estableix la Llei d'educació.

Francesc Vidal i Pla