17 de nov. 2009

El TC admet a tràmit el recurs d'inconstitucionitat contra la LEC

El ple del Tribunal Constitucional ha admèsa tràmit el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'educació de Catalunya (LEC) interposat per més de 50 diputats del PP al Congrés. Així ho ha publicat el Butlletí Oficial de l'Estat.

S'ha recorregut contra un total de 38 articles de la llei -alguns en diversos apartats-, així com sis paràgrafs del preàmbul, tres disposicions transitòries i dues disposicions addicionals, tot això referint-se a aspectes lingüístics, curriculars i competencials.

El PP ha al·legat que la nova norma impedeix que en els centres catalans s'imparteixi la tercera hora de castellà, i ha assegurat que limita els drets de les famílies catalanes, segrega el currículum català amb la de la resta d'Espanya i crea un cos docent a part del nacional, impedint la mobilitat entre comunitats.

3 de nov. 2009

Calendari d'aplicació de la LEC

El govern ha aprovat, avui dimarts 3 de novembre de 2009, el calendari de desplegament de la LEC. En destaquem els aspectes principals per a l'escola concertada:

2010
  • Decret de l’autonomia dels centres educatius (31-12-2010)
  • Determinar l’escenari econòmic per complir les previsions d’homologació de les retribucions del professorat que presta els seus serveis en els nivells concertats (31-08-2010)
  • Implementar els sistemes d’informació per a l’actualització periòdica del mapa escolar i regular les característiques generals del mapa (31-12-2010)
  • Adequar els criteris i el procediment per a la programació de l’oferta educativa sostinguda amb fons públic (31-12-2010)
2011 
  • Determinar l’escenari econòmic per a l’actualització gradual dels mòduls de concert (altres despeses i homologació del personal), incloent-hi la previsió de les característiques de les adequacions o increments de mòdul que es poden derivar de la subscripció de contractes programa amb centres privats concertats (31-08-2011)
  • Reglament per a l’accés als concerts educatius i a la seva renovació i elements reglamentaris genèrics dels contractes programa (31-08-2011)
  • Regular el procediment d’admissió d’alumnat en els centres que presten el servei d’educació de Catalunya (31-12-2011)
2012
  • Homologar les retribucions entre el professorat dels centres concertats i el professorat dels centres públics (17-07-2012)
2017
  • Nova regulació del finançament del sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d’educació infantil en centres educatius de titularitat privada (17-07-2017)
  • Finalitzar el procés d’adequació del mòdul del concert educatiu i definir les condicions de treball del professorat dels centres concertats en referència als professors dels centres públics (17-07-2017)
  • Completar la delimitació i la regulació de les zones educatives (17-07-2017)

2 de nov. 2009

Gabilondo ens ajuda a posar sobre la taula el concert de la postobligatòria

Ho explicava molt bé Jordi Casabella a El Periódico: La idea que va llançar dijous el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, d’ampliar aquests anys vinents l’escolarització obligatòria dels 16 als 18 anys requeriria, a més a més d’una injecció addicional de professorat i d’instal·lacions per poder adequar els instituts a la nova situació, estendre forçosament els concerts al batxillerat i els cicles de grau mitjà de la formació professional que imparteix l’escola privada. (...) El mateix conseller d’Educació, Ernest Maragall, va reconèixer ahir que això seria així quan va ser preguntat per la proposta de Gabilondo.
La disposició addicional vuitena de la LEC preveu que «en funció de les necessitats d’escolarització derivades de la programació educativa, poden concertar-se ensenyances de batxillerat i formació professional als centres en què s’imparteixin». La disposició es va introduir a l’articulat a petició de CiU, va disgustar ICV i va portar ERC a reclamar que el Govern del tripartit no fes ús d’aquella prerrogativa malgrat haver-ne aprovat la inclusió a la llei en benefici del pacte amb la primera formació política de l’oposició.

El Govern aprovarà demà el calendari de desplegament de la LEC

Montilla anuncia que el Govern aprovarà dimarts, 3 de novembre, el calendari de desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), i ha avançat que aquest desenvolupament arrencarà ja l’any vinent, 2010, “amb qüestions bàsiques” com són la implementació de “l’autonomia dels centres; els mecanismes i instruments d’avaluació del sistema educatiu; i el reforçament de les direccions dels centres públics”.

El president ha assegurat que el ràpid desplegament de la LEC, aprovada al Parlament el passat mes de juliol, “ens donarà, a partir d’ara, els instruments concrets per a la transformació positiva del nostre sistema educatiu”.

La regulació dels PQPI s’oblida de la LEC

S’ha publicat el Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificació Professional Inicial (DOGC, 14-9-09). Entre el moment en què va sortir a informació pública (abril de 2008) i la seva publicació (dilluns passat) s’han publicat altres textos normatius que hi tenen relació. Un és l’Ordre de Presidència, de 13 de juny de 2008, que establia el procediment d’autorització i les bases de la concessió de subvencions dels PQPI, la qual queda ara derogada. L’altre és la LEC, publicada el 16 de juliol. Mentre l’Ordre esmentada definia els PQPI com a «una modalitat de formació per a l’ocupació adreçada prioritàriament a treballadors en situació d’atur» (Ordre... art. 10) i en regulava la subvenció destinada als centres col•laboradors del SOC que els imparteixen, la LEC els concep com a una formació per «afavorir la inserció educativa i laboral» (LEC, 60), finançable amb concert singular si es fan en centres concertats (LEC, 205). En el període de gestació del Decret 140/2009 hi ha hagut, doncs, un problema de nitidesa conceptual. O bé els PQPI són accions formatives inscrites en el dispositiu de l’administració laboral i destinades treballadors aturats, o bé són ensenyaments gratuïts i universals (LEC, 5) inscrits en el sistema educatiu i destinats als joves que no han superat l’ESO. Més breument: o són ocupacionals, o són educatius.

L’entrellat d’aquest dilema, que el Govern no sembla haver resolt, rau en el finançament. Fins ara, qui ha aportat diners (propis i del Fons Social Europeu) ha estat el Departament de Treball a través del SOC. Educació regula i autoritza, però és Treball qui paga, i això li dóna, també, capacitat per regular. Si la regulació que estableix Treball i la que estableix Educació són contradictòries (cosa que passa més sovint del que caldria), qui surt perdent és el conjunt del sistema, perquè ningú no intervé per harmonitzar la situació.

És particularment enutjós que en les 38 pàgines de Diari Oficial que ocupa el Decret no s’hagi trobat un racó per recordar allò que preveu l’article 205 de la LEC sobre la concertació de caràcter singular dels PQPI. Ho és, entre altres motius, perquè els efectes del model de doble dependència (d’Educació i de Treball) que hem patit durant anys són deplorables: demores en l’inici del curs, precarietat en la situació dels formadors, discrepàncies entre les instruccions dels dos departaments, incertesa en els centres...

El Decret que comentem és la primera norma important que, en matèria educativa, el emet el Govern després de la LEC, i ens hauria agradat més apreciar una major concordança.

17 de set. 2009

Escola 2.0 (1.0 per a la concertada?)

L’acord del Consell de Ministres de 31 de julio de 2009, pel que es formalitzen els criteris per a l’aplicació del Programa Escuela 2.0 aprovats per la Conferència Sectorial d’Educació (publicats al BOE Núm. 188 de 5-08-09), fixa entre els objectius del pla, aquest dos:
  1. Transformación en aulas digitales de todas las aulas de los cursos 5º y 6º de Educación Primaria y 1.º y 2.º de Educación Secundaria Obligatoria de los centros públicos, de acuerdo con las especificaciones mínimas que se determinen.
  2. Dotación de ordenadores para el uso personal de todos los alumnos de los cursos citados, matriculados en centros sostenidos con fondos públicos, en proporción 1:1, de acuerdo con las especificaciones mínimas que se determinen.
Ambdós objectius es refereixen als mateixos centres? No!
L’objectiu 1 està reservat als centres públics, el 2 s’estén també als privats concertats. De la mateixa manera està actuant la Generalitat pel que fa al seu pla de digitalització a l’educació secundària. Això vol dir que els centres privats no reben cap ajut ni cap dotació per a les infrastructures de connectivitat i subministrament elèctric ni d’equipament de les aules que ha de permetre que funcionin els ordinadors, cosa que l’administració assumeix en els centres públics.

Fins ara cap govern ha volgut considerar les amortitzacions com una despesa de funcionament dels centres concertats. I quan calen inversions concretes vinculades a programes governamentals tampoc les assumeix l’administració. Com s’han de fer, doncs, les inversions en aquests centres?

On endollarem els ordinadors a l’escola concertada? Potser els hem de fer anar amb manivela!

16 de set. 2009

Zones educatives: ens calien?

El DOGC del 4 d’agost publicava la RESOLUCIÓ EDU/2229/2009, de 28 de juliol, per la qual es modifica la Resolució EDU/3071/2008, de 3 d’octubre, s’estableixen les funcions de la direcció de les zones educatives i se’n creen de noves.

Podem dir que és la primera normativa específica de desplegament de la LEC i estableix les funcions del director o la directora de les zones educatives, com a responsable de coordinador de zona, delimita noves zones i modifica la Resolució EDU/3071/2008, de 3 d’octubre, que establia amb caràcter experimental un pla pilot de dotze zones educatives a Catalunya.

En tot el tràmit de la LEC ja vàrem insistir que l’establiment d’aquestes zones i, sobretot la figura del director de zona, no respon a cap necessitat objectiva. Amb els serveis territorials del departament, que han anat augmentant en nombre, i amb un servei d’inspecció eficaç i territorialitzat com ja existeix, perquè crear noves estructures i nous càrrec polítics. L’experiència de l’actuació d’alguns dels directors de zona de l’etapa “experimental” no ens ha fet variar l’opinió sobre l’invent, ans al contrari: interferència i politització.

Els recursos i el personal d’educació ha d’estar a l’escola i no pas als despatxos!. Especialment en època de restriccions econòmiques. Mal inici del desplegament de la LEC si es comença per la mesura més innecessària i rebutjada.

Carta de les entitats representatives de l'escola concertada en motiu de l'aprovació de la LEC

A les mares i pares que van signar les al·legacions a l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) promogudes per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Mares i Pares de les Escoles Lliures (FAPEL)

A tot els membres de les comunitats educatives de les escoles concertades de Catalunya

Benvolgudes i benvolguts,

L’1 de juliol, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar, per àmplia majoria, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i, després de la seva publicació al DOGC el passat 16 de juliol, ja està en vigor.

Feia poc més d’un any, havíem protagonitzat una històrica recollida d’al·legacions, aportant-ne més de 225.000, a un avantprojecte de la LEC, que era un atemptat contra la llibertat d’ensenyament i els drets dels pares, particularment el dret a elecció de centre.

El text final ha millorat molt respecte aquell avantprojecte. Com s’ha anat posant en evidència, la vostra resposta a aquella iniciativa conjunta de la CCAPAC i de la FAPEL va capgirar el procés. El volum d’al·legacions van fer adonar al govern que calia cercar el consens. Fruit d’aquest consens el text es va modificar a fons i la Llei ha estat aprovada amb els vots de CIU, PSC i ERC.

La LEC aprovada, a diferència de l’avantprojecte del govern:
  • respecta el mandat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de bastir un model educatiu d'interès públic,
  • reconeix la llibertat d'ensenyament i el caràcter propi dels centres privats,
  • respecta el pluralisme i l'autonomia dels centres,
  • no imposa noves condicions per al concert educatiu als centres que ja el tenen,
  • ja no nega la possibilitat d'establir criteris complementaris en la regulació de l'admissió d'alumnes,
  • obre la possibilitat a la concertació de l'educació postobligatòria.
Els avenços han estat molt grans, però com no podia ser d’altra manera el consens té els seus tributs i la LEC és una llei oberta a diferents tipus de desplegament posteriors.

Així, doncs, tot felicitant-nos de l’èxit assolit i agraint el treball a les forces polítiques que s’han fet ressò de les nostres reivindicacions, ens cal mantenir una actitud vigilant per tal que les bases que la llei deixa assentades serveixin per superar la discriminació que encara patim els pares i mares que optem per l’escola concertada a Catalunya. La concertació de la postobligatòria o facilitar l’accés als fills dels exalumnes i als alumnes de la pròpia llar d’infants, han d’estar entre les properes fites.

Us encoratgem a seguir treballant en la defensa dels vostres drets i us desitgem un molt bon curs. Ben cordialment,

Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya
Federació d’Associacions de Mares i Pares de les Escoles Lliures
Agrupació Escolar Catalana
Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya - Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya
Federació Catalana de Centres d’Ensenyament