Comentari al nou decret regulador del procediment d'autorització i comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius de titularitat privada

Comentari al nou decret regulador del procediment d'autorització i comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius de titularitat privada: El Diari Oficial del dia 16 d'octubre publica el Decret 122/2012, de 9 d'octubre, del procediment d'autorització i de comunicació prèvia per a l'obertura de centres educatius privats. Com indica en el quart paràgraf del preàmbul, aquest Decret desplega la Llei d'educació —la LEC— en allò que estableixen l'article 74 i la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei. I ho fa en el marc de la LODE i de les lleis estatals i de Catalunya que, entre altres qüestions, regulen el lliure accés a les activitats de prestació de serveis (derivada d'una directiva europea al respecte) i l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

A banda de les possibilitats de tramitació electrònica que anuncia, la nova regulació presenta dues novetats respecte de la regulació anteriorment vigent, que en síntesi són:

• La supressió de la necessitat d'autorització per a l'obertura dels centres educatius que no imparteixen ni educació infantil ni cap etapa obligatòria ni ensenyaments que no condueixin a l'obtenció de titulacions o certificacions acadèmiques de validesa a tot l'estat espanyol (articles 17 a 19).
• La supressió, per als centres que imparteixen ensenyaments que requereixen autorització d'obertura, de l'obligació del tràmit previ d'obtenir l'aprovació administrativa del projecte de centre (articles 6 a 8).

La primera de les novetats, associada a la directiva europea abans esmentada i a la transposició que se n'ha fet a la legislació estatal espanyola, és un desplegament reglamentari directe del que estableix la disposició addicional vint-i-dosena de la LEC. La segona novetat és una mostra de simplificació administrativa (i de supressió de comportaments paternalistes de l'Administració) que no afecta la seguretat jurídica dels titulars de centres ni la garantia que ha d'assegurar l'Administració respecte de les condicions per a l'obtenció de titulacions o la protecció, en el cas de l'educació infantil, dels drets de la infància. Ara comentarem les dues novetats amb una mica més de detall.

Per als centres que en la nova regulació no necessiten autorització per obrir s'estableix un procediment de comunicació prèvia (article 17) com a únic requisit administratiu associat al fet de l'obertura del centre, i es donen quatre mesos a l'Administració educativa (serveis territorials del Departament d'Ensenyament) perquè comprovi l'ajustament a norma de les condicions que, reglamentàriament, exigeix el funcionament del centre. El cessament d'activitats (article 19) d'aquests centres està sotmès a una regulació similar a la que es refereix a la resta de centres, si bé formalment no requereix la revocació de cap autorització, atès que aquesta no s'ha produït en cap acte positiu de l'Administració.

Els centres que continuen requerint autorització d'obertura (que imparteixen educació infantil, educació obligatòria o qualsevol altre ensenyament que generi una titulació o certificació acadèmica vàlida a tot l'estat espanyol), i als quals se'ls ha suprimit l'obligatorietat del tràmit previ d'autorització del projecte de centre, poden disposar, potestativament, d'aquest tràmit (que el nou Decret anomena fase prèvia, articles 6 a 8), en el qual l'Administració educativa verifica que en el projecte de centre es preveuen les condicions d'edificació i instal·lacions que estipula la regulació vigent. L'aprovació del projecte de centre en la fase prèvia vincula l'Administració, a l'hora d'emetre resolució d'autorització d'obertura, per un període de 5 anys.

En tot cas, s'ha d'assenyalar que en el Decret es fa un ús ampli del silenci positiu: totes les tramitacions (la de la fase prèvia [article 8.1], la de l'autorització d'obertura [article 10.2] i la que segueix a la comunicació d'obertura en els centres als quals sigui d'aplicació [article 17.4]) estan regides pel silenci positiu, en els supòsits de no-actuació expressa de l'Administració educativa un cop completats els terminis que en cada cas s'estableixen.

El text literal d'algun article del Decret pot generar dubtes, de fàcil resolució amb criteris lògics. Per exemple, ¿com ha de procedir la titularitat d'un centre privat autoritzat que vulgui afegir, als ensenyaments que imparteix, altres ensenyaments per als quals els centres requeririen només el tràmit de comunicació si no impartís, a la vegada, ensenyaments per als quals sí que ha hagut d'obtenir autorització d'obertura? El dubte es planteja sobre si han de predominar, en aquest supòsit, l'article 11.1.d) i l'article 12 del Decret o bé si preval l'article 17 (tot i que en el punt 1 esmenta només centres que "imparteixin exclusivament ensenyaments..."). En la meva opinió, l'esperit de la regulació abona el predomini de l'article 17 (la comunicació prèvia) i que serà l'Administració, en el tràmit de comprovació establert a l'article 17.4 del Decret, qui haurà de fiscalitzar que no s'incorri en cap dels supòsits inclosos a l'article 16.a) per revocar l'autorització de què ja disposa el centre en relació amb els ensenyaments que la requerien. I, és clar, en cas d'aparèixer algun incompliment sobrevingut dels requisits de l'autorització, caldrà tramitar-ne la revocació amb els advertiments previs que escaiguin en correcte procediment administratiu no sancionador.

Val a dir, en tot cas, i com a comentari final, que la nova regulació era necessària (en termes de compliment de la legislació, per descomptat, però també en termes de dinàmica educativa), que sembla relativament àgil, tot i que en cap cas no suposa un trencament radical de les tradicions consolidades —vegeu, per exemple, els articles 9, 11 i 16. Per fi podem afirmar que es publica en aquesta legislatura —tot i que ben bé quan ja s'ha acabat— una regulació reglamentària de desplegament de la Llei d'educació (*), que en altres àmbits de la mateixa llei (procediment de planificació de l'oferta educativa, regulació dels concerts i desplegament dels preceptes de la Llei respecte del professorat de l'ensenyament públic, per exemple) tant s'han trobat a faltar.

*) La publicació, a l'inici de la legislatura, del decret regulador de l'ordenació de la formació professional s'ha de considerar culminació d'una elaboració feta en legislatures anteriors i no és, en sentit estricte, un desplegament de la LEC, tot i que s'hagi publicat en termes perfectament compatibles amb el que estableix la Llei d'educació.

Francesc Vidal i Pla

La programació general anual del centre

Nous conceptes a la Llei d'educació: La programació general anual del centre: Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’ado...

Consideracions competencials a la regulació estatal de l'ordenació general de la formació professional del sistema educatiu

Consideracions competencials a la regulació estatal de l'ordenació general de la formació professional del sistema educatiu: Aquestes consideracions es refereixen al Reial Decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional en el sistema educatiu (BOE del dia 30 de juliol de 2011). El Govern de l’estat l’aprova en el marc de les lleis orgàniques d’Educació (LO 2/2006) i de les Qualificacions i de la Formació Professional (LO 5/2002), ambdues amb les modificacions que hi varen introduir la Llei (estatal) 2/2011, d’Economia Sostenible, i la Llei orgànica 4/2011, complementària de la Llei d’Economia Sostenible. El nou Reial Decret deroga el Reial Decret 1538/2006 que regulava la mateixa matèria.

Llegir més.

L’experimentació educativa en l’àmbit de l’autonomia dels centres educatius

L’experimentació educativa en l’àmbit de l’autonomia dels centres educatius: A la Marta Duñach

Alberto del Pozo


Ara fa uns dies em van consultar si la normativa actual, després de l’aprovació de la LEC, preveu encara la possibilitat que els centres educatius facin “experimentacions educatives” o les anomenades “proves pilot”. D’entrada, em va sobtar la pregunta, perquè tinc clar que “l’experimentació, la innovació i la recerca educatives” són conceptes directament relacionats entre ells que caben tots dins l’àmbit de l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius. Però en repassar, una vegada més, els preceptes de la LEC que fan referència a aquestes tres paraules, he comprovat que no sempre van lligades totes tres, i he aprofitat aquesta recerca puntual que vaig fer sobre “l’experimentació educativa” en la Llei, per a informar-vos avui de les conclusions a què he arribat, després d’analitzar els textos de la LEC i de la LOE, de manera complementària.

1) Derogació de la Llei de centres docents experimentalsLa LEC deroga explícitament, i en la seva totalitat, la Llei 8/1983, del 18 d’abril, de centres docents experimentals (disposició derogatòria 1.a LEC), i d’altra banda, la LEC no inclou cap precepte que reguli aquesta tipologia de “centres educatius experimentals”, que no he trobat esmentats en cap precepte de la Llei. Però d’això no hem de deduir que els centres no puguin fer, en l’exercici de la seva autonomia pedagògica i organitzativa, “experimentacions educatives”, ja que el que ha fet la LEC és, simplement, no recollir la tipologia de “centres experimentals”, però no ha eliminat les “experimentacions dels centres educatius”.

2) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LECAl preàmbul de la LEC, quan s’enumeren les competències exclusives en matèria d’educació atribuïdes a la Generalitat i desenvolupades per la LEC, s’inclou “la innovació, la recerca i l’experimentació educatives” (esmentada, explícitament, a l’apartat d) de l’article 131.2 EAC), però en el cos del text legal no he sabut trobar un desplegament conjunt d’aquests tres conceptes.

Repassem, com sempre, els textos:

— L’article 84 LEC en regular els projectes d’innovació pedagògica i curricular menciona “la innovació (pedagògica i curricular)” [3 vegades] i “la recerca” [1 vegada], però no fa cap referència explícita a “l’experimentació” (vegeu també l’article 16 del Decret d’autonomia).
— L’article 86.3 LEC, entre les funcions dels serveis educatius, preveu la col•laboració amb els centres en “la innovació educativa” i el suport als centres en la dinamització de llurs “projectes d’innovació” i en l’intercanvi “d’experiències i bones pràctiques educatives”, però tampoc no fa esment a “l’experimentació educativa”.
— L’article 100 LEC fixa l’oferta, per part de l’Administració educativa, de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de “la innovació en l’àmbit educatiu”.
— L’article 104.2 LEC és l’únic precepte en què, en enumerar les funcions dels professors, s’esmenta explícitament el concepte “experimentació” en el mateix context de “la recerca i el millorament continu dels processos d’ensenyament” (apartat h) de l’art. 104.2 LEC, que reprodueix literalment l’art. 91.1.l LOE).
— L’article 107 LEC estableix que l’Administració educativa faciliti a les associacions professionals de docents legalment constituïdes la participació en l’organització i la realització “d’activitats d’innovació”.
— L’article 110.5 LEC regula la possibilitat de convocatòries públiques per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat dels centres públics i concertats, amb l’objectiu de promoure “la recerca i la innovació educatives” entre els professors, sense mencionar tampoc “l’experimentació”.
— L’article 136.1.c) LEC, en establir l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, entre altres conceptes del nou complement de lloc de treball o funció docent, esmenta “la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars”. En aquest mateix sentit, l’apartat 2.c) d’aquest article 136, entre altres criteris per a establir la quantia de les retribucions complementàries, recull el rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i “la innovació” que es porten a terme.
— Finalment, l’article 178.1.c) LEC atribueix a la Inspecció d’Educació la funció de participar en el desplegament d’accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de “reforma i innovació educativa”.


4) ConclusióD’una interpretació conjunta de la LEC i la LOE es pot concloure que encara que no s’esmenti explícitament “l’experimentació educativa”, els projectes d’innovació pedagògica i curricular (art. 84 LEC, art. 16 D_aut), els acords de coresponsabilitat (art. 48.5, 50.3, 92 i 98.2 LEC i art 12 D_aut) i les estratègies didàctiques pròpies (D_aut, art. 17 i DA 23) poden comportar activitats educatives experimentals, a més de la innovació i la recerca, com a factors de la qualitat educativa. Reprodueixo, a continuació, tres preceptes del Decret d’autonomia en què queda palesa aquesta relació entre la innovació (i, implícitament, també l’experimentació) i la qualitat i excel•lència educatives:

“Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius” (art. 16.1 D_aut).

“El Departament d’Educació ha de prioritzar els acords de coresponsabilitat amb els centres que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de característiques socioeconòmiques i culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d’excel·lència educativa que aportin experiències de qualitat al sistema educatiu” (art. 12.2 D_aut).

“En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat i els processos d’ensenyament i aprenentatge” (art. 17.1 D_aut).

A la LEC s’ha produït, per tant, un aparent buit en alguns preceptes que no mencionen l’experimentació al costat de la innovació i recerca (i millora) educatives, buit que cal emplenar amb la previsió explícita de l’article 131.2.d) de l’Estatut d’autonomia i dels preceptes de la LOE que he esmentat abans.

3) La innovació, recerca i experimentació educatives a la LECA la LOE, en canvi, es fa esment, reiteradament, de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa” en diferents preceptes:

— L’article 1.n) LOE considera entre els principis del sistema educatiu el foment i la promoció de “la recerca, l’experimentació i la innovació educativa”, que també formen part del conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament (art. 2.2 LOE).
— L’article 91.1.l) LOE inclou, entre les funcions dels professors, “la recerca, l’experimentació i la millora contínua” dels processos d’ensenyament corresponent (funcions docents que ja hem vist abans reproduïdes a l’art. 104.2.h LEC).
— L’article 120.4 LOE situa les experimentacions en el marc de l’autonomia dels centres, que “poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives”. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d’organització puguin afectar l’obtenció de títols acadèmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern (art. 120.5 LOE).
— Finalment, l’article 129 LOE atribueix al claustre de professors la competència de “promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica”.

L’autoritat del professorat

Nous conceptes a la Llei d'educació: L’autoritat del professorat: Des de la LODE (1985) la legislació bàsica estatal ha reconegut l’autoritat del professorat en el marc de la convivència dels centres educat...

El TC admet a tràmit el recurs d'inconstitucionitat contra la LEC

El ple del Tribunal Constitucional ha admèsa tràmit el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'educació de Catalunya (LEC) interposat per més de 50 diputats del PP al Congrés. Així ho ha publicat el Butlletí Oficial de l'Estat.

S'ha recorregut contra un total de 38 articles de la llei -alguns en diversos apartats-, així com sis paràgrafs del preàmbul, tres disposicions transitòries i dues disposicions addicionals, tot això referint-se a aspectes lingüístics, curriculars i competencials.

El PP ha al·legat que la nova norma impedeix que en els centres catalans s'imparteixi la tercera hora de castellà, i ha assegurat que limita els drets de les famílies catalanes, segrega el currículum català amb la de la resta d'Espanya i crea un cos docent a part del nacional, impedint la mobilitat entre comunitats.

Calendari d'aplicació de la LEC

El govern ha aprovat, avui dimarts 3 de novembre de 2009, el calendari de desplegament de la LEC. En destaquem els aspectes principals per a l'escola concertada:

2010

• Decret de l’autonomia dels centres educatius (31-12-2010)
• Determinar l’escenari econòmic per complir les previsions d’homologació de les retribucions del professorat que presta els seus serveis en els nivells concertats (31-08-2010)
• Implementar els sistemes d’informació per a l’actualització periòdica del mapa escolar i regular les característiques generals del mapa (31-12-2010)
• Adequar els criteris i el procediment per a la programació de l’oferta educativa sostinguda amb fons públic (31-12-2010)

2011 

• Determinar l’escenari econòmic per a l’actualització gradual dels mòduls de concert (altres despeses i homologació del personal), incloent-hi la previsió de les característiques de les adequacions o increments de mòdul que es poden derivar de la subscripció de contractes programa amb centres privats concertats (31-08-2011)
• Reglament per a l’accés als concerts educatius i a la seva renovació i elements reglamentaris genèrics dels contractes programa (31-08-2011)
• Regular el procediment d’admissió d’alumnat en els centres que presten el servei d’educació de Catalunya (31-12-2011)

2012

• Homologar les retribucions entre el professorat dels centres concertats i el professorat dels centres públics (17-07-2012)

2017

• Nova regulació del finançament del sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d’educació infantil en centres educatius de titularitat privada (17-07-2017)
• Finalitzar el procés d’adequació del mòdul del concert educatiu i definir les condicions de treball del professorat dels centres concertats en referència als professors dels centres públics (17-07-2017)
• Completar la delimitació i la regulació de les zones educatives (17-07-2017)