La regulació dels PQPI s’oblida de la LEC

S’ha publicat el Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificació Professional Inicial (DOGC, 14-9-09). Entre el moment en què va sortir a informació pública (abril de 2008) i la seva publicació (dilluns passat) s’han publicat altres textos normatius que hi tenen relació. Un és l’Ordre de Presidència, de 13 de juny de 2008, que establia el procediment d’autorització i les bases de la concessió de subvencions dels PQPI, la qual queda ara derogada. L’altre és la LEC, publicada el 16 de juliol. Mentre l’Ordre esmentada definia els PQPI com a «una modalitat de formació per a l’ocupació adreçada prioritàriament a treballadors en situació d’atur» (Ordre... art. 10) i en regulava la subvenció destinada als centres col•laboradors del SOC que els imparteixen, la LEC els concep com a una formació per «afavorir la inserció educativa i laboral» (LEC, 60), finançable amb concert singular si es fan en centres concertats (LEC, 205). En el període de gestació del Decret 140/2009 hi ha hagut, doncs, un problema de nitidesa conceptual. O bé els PQPI són accions formatives inscrites en el dispositiu de l’administració laboral i destinades treballadors aturats, o bé són ensenyaments gratuïts i universals (LEC, 5) inscrits en el sistema educatiu i destinats als joves que no han superat l’ESO. Més breument: o són ocupacionals, o són educatius.

L’entrellat d’aquest dilema, que el Govern no sembla haver resolt, rau en el finançament. Fins ara, qui ha aportat diners (propis i del Fons Social Europeu) ha estat el Departament de Treball a través del SOC. Educació regula i autoritza, però és Treball qui paga, i això li dóna, també, capacitat per regular. Si la regulació que estableix Treball i la que estableix Educació són contradictòries (cosa que passa més sovint del que caldria), qui surt perdent és el conjunt del sistema, perquè ningú no intervé per harmonitzar la situació.

És particularment enutjós que en les 38 pàgines de Diari Oficial que ocupa el Decret no s’hagi trobat un racó per recordar allò que preveu l’article 205 de la LEC sobre la concertació de caràcter singular dels PQPI. Ho és, entre altres motius, perquè els efectes del model de doble dependència (d’Educació i de Treball) que hem patit durant anys són deplorables: demores en l’inici del curs, precarietat en la situació dels formadors, discrepàncies entre les instruccions dels dos departaments, incertesa en els centres...

El Decret que comentem és la primera norma important que, en matèria educativa, el emet el Govern després de la LEC, i ens hauria agradat més apreciar una major concordança.